Resultats de la cerca

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Tortosa El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d’Alacant

Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…

Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…

Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat…

Fou construït l’any 1936, amb capacitat per a 4500 persones S’inaugurà l’11 d’octubre d’aquell mateix any Es disputà un partit entre l’Sport Club, nom que tenia aleshores el Badalona, i el FC Barcelona Pel lloc on era situat el camp, sempre se’l conegué com a Camp de l’Avinguda de Navarra fins que l’any 2003, amb motiu del centenari de la fundació del club, passà a denominar-se Camp del Centenari L'any 2014 es traslladà la gespa artificial del Camp del Centenari al Camp Municipal de Montigalà, on provisionalment també passà a jugar el CF Badalona, i l'any 2015 l'antic estadi fou…

És de propietat municipal i hi disputa els partits el Terrassa Futbol Club Dissenyat per l’arquitecte Pep Bonet, l’estadi es construí en una zona esportiva amb piscina i pista poliesportiva, entre altres installacions, i fou inaugurat el 21 d’agost de 1960 amb un partit entre els juvenils del Terrassa i l’Espanyol L’any 1991 fou objecte d’una remodelació de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals acollí els torneigs d’hoquei sobre herba A partir d’aquell any rebé el nom actual fins aleshores es deia Estadi Municipal d’Esports La seva capacitat és d’11500…

Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Vall d’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme, situat a la bretxa de Peyta, a 2805 m d’altitud, entre el Besiberri Nord i la…

Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona, el Berguedà fou regit, almenys des del s XIV, per sotsveguers a partir d’…

És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al corregiment de…

Situat al número 197 del carrer de València, disposà d’una gran sala on se celebraren balls, concerts, sessions de cinema i, a partir de la primera dècada de 1900, vetllades pugilístiques També acollí partits i exhibicions d’altres modalitats esportives, com el voleibol, la lluita grecoromana i lliure o el patinatge artístic Albergà regularment combats de boxa entre el 1914 i el 1936 S’hi organitzaren trofeus de boxa com el Cinturó Barcelona 1932, les fases eliminatòries del Campionat de Catalunya de boxa amateur i combats a fi de seleccionar els púgils que havien de participar a l’Olimpíada…