Resultats de la cerca

Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles

Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal

És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra

És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica

Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La…

És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al…

A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…

Situat al vessant nord de la serra de Rubió, a 730 m d’altitud Refugi guardat propietat de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, fou inaugurat el 16 de març de 1969 Té capacitat per a vint-i-vuit persones És punt de pas del GR-7, i base per a excursions i rutes amb bicicleta de muntanya

Situat a la regió de les agulles de Montserrat, davant de la cova de la Partió, a 900 m d’altitud, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Fou inaugurat el gener del 1961 i deu el seu nom a l’escalador Vicenç Barbé, que morí el 1942 durant un intent d’escalada a la roca de la Caputxa Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, està guardat i té capacitat per a vint persones A més de ser un punt de pas de les travesses clàssiques de la muntanya de Montserrat, les més de 160 roques i monòlits del voltant sumen prop d’un miler de vies d’escalada

És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre…