Resultats de la cerca

Creat per iniciativa de les federacions catalanes dels dos esports de motor, amb la collaboració de la Generalitat de Catalunya, fou inaugurat el 2008 Després d’aconseguir les homologacions per acollir competicions de cotxes i de motos, la Federació Catalana d’Automobilisme deixà de pertànyer als òrgans de govern del circuit Installació polivalent, disposa de diversos tipus de traçats i de superfícies per a la pràctica de les diverses modalitats en circuit tancat

Fou inaugurat l’any 1974, segons un disseny de Josep M Xiol, i es finançà amb aportacions privades L’any 1982 fou clausurat per problemes en la seguretat i els accessos, que se superaren l’any següent, quan fou reobert, tot passant a mans de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar S’amplià el 1987 i deixà el seu traçat, apte per a curses d’automobilisme i motociclisme, en una longitud de 3250 m Ha acollit proves d’àmbit català i estatal, com el Critèrium Solo Moto on es donaren a conèixer figures com Carles Cardús i Sito Pons o carreres de resistència En cotxes, s’hi ha celebrat la Copa…

D’iniciativa privada, fou impulsat per la família Vitores Inaugurat el 2007, disposa de diversos traçats, el més llarg dels quals mesura 3743 m També disposa de traçat de kàrting, de supermotard i un circuit Pocket per als més petits S’hi disputen diverses competicions d’automobilisme i motociclisme, com proves del Campionat de Catalunya de velocitat i de karts

Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut

Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida S’hi disputaren competicions automobilístiques i motociclistes des del…