Resultats de la cerca

Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal francoespanyol fins a la vora de la seva desembocadura

El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…