Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Circuit de BMX de Sant Andreu de la Barca
Ciclisme
Instal·lació de bicicròs de Sant Andreu de la Barca.
Inaugurat el 1985, és gestionat pel Motoclub Sant Andreu de la Barca Disposa de 320 m de llargària i un nivell de dificultat mitjà-alt Seu habitual de mànegues de la Lliga Catalana i el Campionat d’Espanya de bicicròs, acollí també la celebració de l’Open Internacional de BMX
Circuit de Vilafranca

La recta de tribunes en la cursa del 1921 del circuit de Vilafranca (dibuix de l’època)
Vinseum
Automobilisme
Circuit de velocitat de 14,790 km de longitud que travessava els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, i La Múnia (Castellví de la Marca).
Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut
Estadi Municipal de Tortosa
Futbol
Camp de futbol del barri de Ferreries de Tortosa.
És la seu del Club Deportiu Tortosa El 15 d’agost de 1942 s’hi disputà el primer partit, però la inauguració oficial no tingué lloc fins el 23 de maig de 1943, amb una sèrie d’actes i el partit entre el CD Tortosa i el Club Deportiu Acer de Sagunt La temporada 1969-70 s’hi installà l’enllumenat artificial i el 1990 s’inaugurà la tribuna coberta amb motiu de la celebració de les noces d’or del club, en què el Tortosa s’enfrontà al Barcelona 0-3 La capacitat del camp és de 3000 espectadors
Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas

Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas
Ajuntament de Barcelona
Beisbol
Estadi de beisbol de Barcelona.
Situat al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, duu el nom del destacat fotògraf de premsa barceloní Carlos Pérez de Rozas S’inaugurà el 1990 per a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És obra dels arquitectes F Correa, A Milà, C Buxadé i J Margarit, i té una superfície de 15279 2 Es remodelà el 1997 per ser una de les seus del Campionat d’Europa de beisbol de seleccions Acollí també la Copa Intercontinental i la Copa Mundial 2009 Des del 2008 és la seu anual de la Final Four de beisbol Hi juga els seus partits l’equip del FC Barcelona També acull partits de…
Palau d’Esports de Granollers
Esport general
Pavelló poliesportiu de Granollers.
Projectat per l’arquitecte Pep Bonet, fou inaugurat al juliol del 1991 amb la celebració del Torneig Internacional d’Handbol de Granollers Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i acollí la primera fase i la segona de les competicions d’handbol masculí i femení Ha estat seu de la Copa del Rei d’handbol 1994, 2009 i de competicions internacionals com la Lliga europea femenina de voleibol 2012 o el Campionat del Món d’handbol 2013 És utilitzat habitualment pel Club Balonmano Granollers El Servei d’Esports de l’Ajuntament de Granollers, que n’és el propietari,…
Piscines Bernat Picornell
Natació
Instal·lació esportiva de Barcelona.
Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada…
Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadi Olímpic Lluís Companys
Comitè Organitzador Barcelona 2010
Esport general
Instal·lació esportiva inaugurada el 20 de maig de 1929 a Barcelona.
Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957 També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’estadi es començà…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
Camp de les Corts

Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…