Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre
el Joèu
Els ulls del Joèu, prop d’Era Artiga de Lin, al naixement aranès d’aquest riu
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la Garona per l’esquerra.
Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…
Castellferran
Muntanya
Contrafort (793 m) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de Can Maçana.
pic Blanc d’Envalira
Cim
Contrafort septentrional del pic Negre d’Envalira (2 812 m), situat al S del port d’Envalira.
pla de la Calma

Vista dels voltants del pla de la Calma (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Altiplà
Contrafort del massís del Montseny, continuació SW del Matagalls, al qual s’uneix pel coll Formic (1 145 m).
És un planell allargassat, de direcció S-SW, corresponent als residus de l’antic peneplà hercinià del Montseny, revitalitzat morfològicament durant el Secundari i atacat per l’erosió, que l’ha fragmentat en vessants policíclics i valls separades per carenes planeres el puig Ventós 1 243 m, al nord, vers la plana de Vic el Tagamanent 1 056 m i el Mojó 1 019 m, al sud-oest, vers el Congost i la plana del Vallès la collada de Palestrins i el turó de Pinovell 1 272 m, al sud-est, vers la Tordera
Cadinell
El Cadinell (Josa i Tuixén)
© Isidre Suñé
Muntanya
Contrafort (2 112 m) meridional de la serra de Cadí, de la qual és separat pel coll de Jovell.
Domina el poble de Josa de Cadí Alt Urgell
serra del Mor
Serra
Contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont (595 m), que separa les valls del Fluvià i del Junyell.
El lloc és esmentat ja el 977 La seva església parroquial de Sant Silvestre havia estat possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú
serra de Sant Amanç
Serra
Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1 845 m al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vent.
El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església
serra de Llardana
Serra
Contrafort sud del massís de Posets, al qual s’uneix per la cresta anomenada l’Espatlla de Posets, entre les valls de Llardaneta i dels Ivons.
Els seus cims són la dent de Llardana 3085 m alt, la tuca Alta 2905 m i la tuca Baixa 2896 m Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres El pic de Posets és anomenat també punta de Llardana