Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
pic del Mig
Cim
Un dels cims (3 345 m) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al NW, i el pic de Corones, al SE.
El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig
barranc de Barball
Barranc
Curs d’aigua.
Neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa Terra Alta, i després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca, desemboca a l’Ebre per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre, vora el despoblat de Berrús
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el…
Frontó Colón
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 25 d’abril de 1882.
Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un…
Masricard
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç es conserva el castell de Masricard , obra del s XVI, però amb elements anteriors, on destaca el doble finestral gòtic del primer pis La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar Formà municipi independent fins al darrer terç del s XIX L’antiga església parroquial Santa Maria és d’origen romànic, tot i que l’edifici actual es construí el 1589 aprofitant una torre de defensa, va ser restaurada el 1982 Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli…
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents…
vescomtat de Cerdanya

Els vescomtes de Cerdanya
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Cerdanya.
El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…
Circuit de Montjuïc
Automobilisme
Circuit urbà de velocitat situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida S’hi disputaren competicions automobilístiques i motociclistes des del…