Resultats de la cerca

Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes…

Modernament, hi ha tendència a incloure dins aquesta denominació el conjunt integrat per les comarques de parla catalana sota administració francesa Catalunya del Nord, les incloses sota l’administració aragonesa Franja de Ponent, Andorra i les comarques de Catalunya Sovint, però, també és utilitzat com a sinònim de Catalunya

Inaugurat el 1970, està situat als afores de Terrassa, a la carretera de Castellar Té tres camps d’hoquei sobre herba, diverses pistes de pàdel i tennis, un poliesportiu, una zona de gimnàs i piscina El camp principal del club és conegut amb el nom de la Catedral Can Salas també és la denominació d’un dels equips filials de l’Atlètic Terrassa

Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…

Era el cinquè terreny de joc de la història del club blaugrana El recinte era situat al carrer de la Indústria, l’actual carrer de París, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, i arribava per la part nord fins al carrer de Londres i per la sud, fins al carrer de Còrsega El camp fou considerat el millor de Catalunya en el seu moment i la seva construcció fou possible gràcies a l’obstinació de Joan Gamper, que després de salvar l’entitat el 1908 trobà el terreny ideal perquè el Barça tingués un estadi de primera categoria Inicialment tenia una capacitat per a 1500 persones, xifra que…

Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957 També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’estadi es començà…

Fou inaugurat el 20 d’agost de 1967 en substitució de l’anterior camp del Centre d’Esports Sabadell, del qual adoptà la denominació, malgrat que és situat a la plaça Olímpia, a uns centenars de metres fora del barri de la Creu Alta Les obres de construcció s’iniciaren el 15 de setembre de 1966, als antics terrenys de Can Borgonyó La direcció anà a càrrec de l’arquitecte Gabriel Bracons i del constructor Argemí El dia de la inauguració se celebraren una sèrie d’actes que s’iniciaren al matí amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que es trobava a la vella…

Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran…

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de SantPere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com…