Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
coll de Fontpobra
Collada
Depressió (875 m) de l’extrem W de la serra de Finestres, al límit dels termes de Santa Pau (vall del Ser) i de Sant Feliu de Pallerols (vall d’Hostoles).
A ponent continua la serra de Fontpobra , que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb Prop hi ha els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra , on neix el Ser
refugi dels Cortals de l’Ingla
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat a la capçalera de la vall de l’Ingla, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a 1610 m d’altitud Refugi guardat amb una capacitat de vint-i-dues places És punt de pas del GR-107, conegut com Camí dels Bons Homes, i de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural També és base d’ascensions al Comabona 2554 m i a la serra del Moixeró
refugi del Serrat de les Esposes
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant nord de la serra del Moixeró, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a tocar de la pista forestal del coll de Pendís, a una altitud de 1511 m Refugi guardat propietat de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya amb capacitat per a trenta persones És base d’ascensió al Moixeró 2091 m, les Penyes Altes 2279 m i el Comabona 2554 m, i punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural
el Montsent

El Montsent
Jordi Roy Gabarra (CC BY-NC 2.0)
Pic (2.883 m) del Pirineu axial, al SSE dels Encantats.
Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu
Masella

Pistes d’esquí de Masella
MASELLA
Esquí
Estació d’esquí dels municipis de Das i Alp (Cerdanya).
Fundada el 1967, té una extensió esquiable de 68 km, amb 56 pistes i 19 variants L’altitud màxima es troba a la Tosa d’Alp 2535 m i la mínima al pla de Masella 1600 m Disposa de divuit remuntadors, cinc telecadires i set teleesquís, a més de nombrosos canons de neu artificial Des del 1999 enllaça amb l’estació d’esquí de La Molina, amb la qual formen el domini esquiable Alp 2500, amb 135 km de pistes També disposa del parc de neu de la Pleta
refugi Josep Maria Blanc

Refugi Josep Maria Blanc
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya situat al terme municipal d’Espot (Pallars Sobirà).
Situat dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la dreta de l’estany Tort de Peguera, a 2350 m d’altitud Fou inaugurat el 1943, és propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i té una capacitat de 60 places Forma part de la travessa Carros de Foc que enllaça els refugis del parc nacional i hi passa d’una variant del GR-11 A més de travesses i excursions, és punt de partida de les ascensions al Monestero 2878 m, al Saburó 2905 m, al Mainera 2906 m o al Peguera 2982 m
Vall de Núria

Esquiadors a l’estació de Vall de Núria el 1909
AF CEC / Co de Triola
Esquí
Estació d’esquí de Queralbs.
Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís Disposa de 7,6 km…
refugi de Gresolet
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Saldes (Berguedà).
Situat a la vall de Gresolet, a tocar del santuari de la Mare de Déu de Gresolet, al peu del Pedraforca, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, a 1243 m d’altitud Edifici condicionat com a refugi el 1997, allotjà els primers escaladors catalans que els anys vint del segle XX atenyeren els primers intents d’escalada a la paret nord del Pedraforca Refugi guardat amb capacitat per a quaranta-tres persones A tocar dels senders GR-107 Camí dels Bons Homes i del GR-150 volta al Cadí-Moixeró, és punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del…
refugi Ventosa Calvell

Refugi Ventosa Calvell
© Jaume Ferrández
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Està situat sobre l’estany Negre, al peu de les agulles de Travessani, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a 2220 m d’altitud Té una capacitat de 69 places L’edifici, construït el 1942, fou inaugurat com a refugi l’11 de febrer de 1955 i batejat amb el nom del polític i financer que cedí la propietat a la comissió de refugis del Centre Excursionista de Catalunya CEC Amb motiu del centenari del CEC, el 1976 es va decidir construir un nou refugi en lloc de l’antic que fou inaugurat el 3 de novembre de 1979 Forma part de la ruta Carros de Foc que enllaça els refugis de l’àmbit…
vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne…