Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
serra del Cogulló
Serra
Unitat de la Serralada Prelitoral (879 m alt.), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.
Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Prelitoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
pla de la Calma

Vista dels voltants del pla de la Calma (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Altiplà
Contrafort del massís del Montseny, continuació SW del Matagalls, al qual s’uneix pel coll Formic (1 145 m).
És un planell allargassat, de direcció S-SW, corresponent als residus de l’antic peneplà hercinià del Montseny, revitalitzat morfològicament durant el Secundari i atacat per l’erosió, que l’ha fragmentat en vessants policíclics i valls separades per carenes planeres el puig Ventós 1 243 m, al nord, vers la plana de Vic el Tagamanent 1 056 m i el Mojó 1 019 m, al sud-oest, vers el Congost i la plana del Vallès la collada de Palestrins i el turó de Pinovell 1 272 m, al sud-est, vers la Tordera
la Costa Daurada
la Costa Daurada Salou
© Fototeca.cat
Nom aplicat, dins la terminologia turística, inicialment a la Costa de Ponent barcelonina, inclòs el litoral tarragoní, estès després de 1965 a la costa catalana corresponent a les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa, com a «denominació geoturística» oficial.
Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…