Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Camp Municipal de Beisbol Can Torelló

Camp Municipal de Beisbol Can Torelló
Net Ec
Beisbol
Estadi de beisbol de Gavà.
Inaugurat el 1976, fou remodelat el 2011 amb la collocació de gespa artificial d’última generació, banquetes cobertes, graderies amb capacitat entre 200 i 250 seients, túnel de batuda i zona d’escalfament dels llançadors Fou el primer camp de Catalunya que implantà la gespa i quedà homologat per a acollir-hi competicions internacionals De manera simultània poden entrenar-hi els equips que utilitzen les installacions el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc
refugi de l’Estany Llong
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional
refugi Niu de l’Àliga

Refugi Niu de l’Àliga
La Molina / Oriol Molas
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m
refugi Josep Maria Montfort

Refugi d'emergència Josep Maria Montfort, congut també com refugi de Baiau
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, al Pallars Sobirà.
També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de…
refugi d’Ulldeter
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Setcases (Ripollès).
Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del precedent, del qual encara es…
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
la Costa Brava

Sector de la Costa Brava dins el terme de Torroella de Montgrí
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
depressió de l’Ebre

Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A…