Resultats de la cerca

Projectat pels germans Robert i Esteve Terradas, fou construït entre el 1991 i el 1993 Inaugurat el 4 de setembre de 1993, és utilitzat pel Club de Bàsquet Sant Josep de Girona i l’Uni Girona, de la lliga femenina de basquetbol de la màxima categoria Acollí diversos partits del Campionat d’Europa de bàsquet 1997 i la final de l’Eurocup de la FIBA 2007 que guanyà el Girona També és seu d’altres esdeveniments esportius i culturals

Dissenyat pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, fou inaugurat a l’abril del 1992 Es construí per albergar les proves de tir olímpic i les específiques de tir en la prova de pentatló modern als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 S’hi ha disputat el Campionat d’Espanya de clubs i de seleccions, la Copa President, el Campionat i la Copa de Catalunya, així com la Lliga Catalana per equips Disposa d’un polígon de tir de precisió, que forma part de les installacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i de quatre camps de tir al plat

Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…