Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Aeròdrom d’Empuriabrava
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Castelló d’Empúries especialitzat en salts amb paracaigudes.
Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’…
Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebron
Tennis
Instal·lació esportiva de Barcelona dedicada al tennis.
Inaugurada durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir el torneig de tennis, forma part del complex Pavelló Municipal d’Esports Disposa de disset pistes de joc de terra batuda La pista central té una capacitat de 3400 espectadors, que durant els Jocs Olímpics s’amplià fins als 8000 També té set pistes de pàdel, un frontó, pista de bàsquet i piscina La Federació Catalana de Tennis hi té la seva seu
Masella

Pistes d’esquí de Masella
MASELLA
Esquí
Estació d’esquí dels municipis de Das i Alp (Cerdanya).
Fundada el 1967, té una extensió esquiable de 68 km, amb 56 pistes i 19 variants L’altitud màxima es troba a la Tosa d’Alp 2535 m i la mínima al pla de Masella 1600 m Disposa de divuit remuntadors, cinc telecadires i set teleesquís, a més de nombrosos canons de neu artificial Des del 1999 enllaça amb l’estació d’esquí de La Molina, amb la qual formen el domini esquiable Alp 2500, amb 135 km de pistes També disposa del parc de neu de la Pleta
refugi de l’Estany Llong
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional
Residència Màrius Torres
Esport general
Centre públic de tecnificació esportiva de Lleida.
Fou creat el 1992 i és un dels centres catalans reconeguts pel Consejo Superior de Deportes com una de les estructures de suport als esportistes i entrenadors d’alt nivell, que els proporciona els serveis necessaris per a la cura de la salut, la millora del rendiment i la seva formació integral La seva activitat s’emmarca dins el programa d’alt rendiment esportiu de Catalunya ARC Entre els esports permanents hi ha l’atletisme i l’handbol femení Disposa de pista d’atletisme, camp de futbol i futbol 7 de gespa artificial, camp de vòlei platja i gimnàs També acull una residència per a vint-i-set…
catedral de Sogorb
El claustre de la catedral de Sogorb
© Fototeca.cat
Temple principal de la bisbat de Sogorb, sota l’advocació de Santa Maria.
La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534 La portada és lateral, i procedeix del 1600 Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan BGascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals Una cornisa reforçada…
Santa Maria de Gallecs
Ciutat
Nom d’una ciutat projectada (1970), anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès: Lliçà d’Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs
Pedralbes

Vista parcial del claustre gòtic del monestir de Pedralbes
JoMV
Monestir
Monestir (Santa Maria de Pedralbes) fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada al SW de l’antic nucli de Sarrià, al vessant E de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
Des de la seva fundació i fins el 15 de febrer de 2025 fou un monestir de monges clarisses Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi feu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat la reina hi residí fins a la seva mort 1364 i feu construir també la…
les Drassanes de Barcelona

Les Drassanes de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Conjunt d’edificis destinat a la construcció de vaixells, al final de la Rambla, tocant a mar, al peu de Montjuïc.
Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja,…