Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Residència Màrius Torres
Esport general
Centre públic de tecnificació esportiva de Lleida.
Fou creat el 1992 i és un dels centres catalans reconeguts pel Consejo Superior de Deportes com una de les estructures de suport als esportistes i entrenadors d’alt nivell, que els proporciona els serveis necessaris per a la cura de la salut, la millora del rendiment i la seva formació integral La seva activitat s’emmarca dins el programa d’alt rendiment esportiu de Catalunya ARC Entre els esports permanents hi ha l’atletisme i l’handbol femení Disposa de pista d’atletisme, camp de futbol i futbol 7 de gespa artificial, camp de vòlei platja i gimnàs També acull una residència per a vint-i-set…
Piscina Municipal Folch i Torres
Natació
Instal·lació esportiva de Barcelona.
Fou inaugurada el 1966 i enderrocada el 2003 El seu element principal era una piscina de 33,33 × 17 m dissenyada per a la natació esportiva Estigué cedida en usde-fruit al Club Natació Montjuïc, que la utilitzà fins el 1979, any en què disposà d’installacions pròpies
Montjuïc
Nucli residencial als vessants del turó de Montjuïc , a Girona
© Fototeca.cat
Turó
Turó (215 m alt.), al límit dels antics termes de Girona i de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa
).
El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc , gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811 ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet 1814 A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren…
les Canaletes
La font de les Canaletes
© Fototeca.cat
Sector de la Rambla barcelonina, al capdamunt del passeig.
Fins el 1855 hi hagué les torres de les Canaletes , del s XIV, anomenades així per les canals d’aigua La font de les Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General Des dels anys vint és indret de reunió per a comentar els partits de futbol
Aeròdrom de Ca n’Oriac
Esports aeris
Antic aeròdrom de Sabadell.
També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
comtat de Manresa
Geografia històrica
Comtat nominal, sense comtes titulars, testimoniat a partir del 906.
Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La denominació de…
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
séquia de Remolins
Canal de reg de la dreta del Segre, riu del qual pren l’aigua, i rega els municipis d’Alcarràs, Torres de Segre i Soses.
La jurisdicció era del capítol de Lleida El 1714 era ja despoblat
palau de la Generalitat de Catalunya
Portada de la capella de Sant Jordi (1432-35), al palau de la Generalitat de Catalunya, de Marc Safont
© Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…