Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Fluvià

Edifici de Fluvià a Guissona (Segarra)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Guissona (s. egarra), a la plana, al NE de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià
, afluent del Sió.
Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als…
província de Girona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…