Resultats de la cerca

De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on en­cara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’entrada cobert amb volta de canó i amb dues obertures al…

La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…