Resultats de la cerca

L’església parroquial, romànica del segle XI amb alguna reforma posterior, és dedicada a sant Sadurní Formà part de l’antic terme de Merli

L’església parroquial Sant Sadurní depèn de la de Castellnou d’Avellanos Al s XIX formà part del municipi d’Avellanos i, posteriorment, del de Benés

La seva església Santa Maria és annexa de la de Vilacarle, municipi del qual depengué al segle XIX Prop seu hi ha, aturonada a 1163 m alt, l’ermita de Sant Sadurní

L’església parroquial Sant Sadurní depèn de la de Llimiana La senyoria pertanyia al s XVIII al marquès de Llo Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada

Situat al vessant septentrional del coll d’Orcau, domina el pantà de Talarn De la seva església parroquial Sant Urbà, també anomenada Sant Serni o Sadurní, abandonada, depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d’Aramunt Al segle XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l’Anell

Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda

Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d’Aulet Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851 en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de…