Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Camp-real
Camp-real
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Camp-real del municipi de Massoteres (Segarra), al voltant del qual hi ha un petit nucli, on es reuní l’ajuntament fins el 1929.
Dins del comtat d’Urgell, formà part de la demarcació del castell de Talteüll i eclesiàsticament depengué de la parròquia de Talteüll
Timor
Castell de Timor
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Castell
Antic poble
Antic poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, sobre un tossal a la dreta del riu d’Ondara.
santuari del Camí
El Santuari del Camí
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Granyena de Segarra (Segarra) on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí.
Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol Pertanyia a l’orde de l’Hospital
castell de les Sitges
Vista del castell de les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
les Sitges
Vista del llogaret de les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’antic terme de Florejacs, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell
Santa Maria de Tauladells
Restes de Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…
Escané
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a la vall de Castanesa, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
La seva parròquia Sant Llop depengué fins el 1956 del bisbe d’Urgell
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
comtat de Ribagorça
El comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
Mongòlia
Estat
Estat de l’Àsia central, situat entre Rússia, al N, i la Xina, a l’E, S i W; la capital és Ulaanbaatar.
La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27°C, i a l’estiu arriba sovint als 40°C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix només…