Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Rin de la Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Despoblat
Despoblat situat a tramuntana del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), sobre els contraforts de la serra del Jordal.
Resten els murs de les dues cases que el formaven, Rin de Dalt i Rin de Baix, de l'església de Sant Vicenç, del segle XII, i d'un trull de vi A prop, hi ha una borda rehabilitada i una casa de nova construcció, vinculades a Rin de Dalt i Rin de Baix, respectivament
Frísia
Regió
Regió del nord d’Europa, compresa entre el NE dels Països Baixos i el NW d’Alemanya.
És una regió plana, banyada per la mar del Nord, orlada per una sèrie d’illes illes Frisones i formada per dunes sorrenques, pòlders marschen , a Alemanya i grans dimensions de torberes Cal distingir la Frísia septentrional, regió costanera occidental de la península Címbrica, inclosa en el land de Slesvig-Holstein, RF d’Alemanya, la Frísia oriental, que ocupa la plana baixa entre l’Ems i el Weser, a la Baixa Saxònia, RF d’Alemanya, i la Frísia occidental, que correspon al territori del NE de l’antic golf del Zuiderzee avui llac d’IJssel, als Països Baixos L’economia és basada sobretot en la…
Hilversum
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
És situada 30 km al SE d’Amsterdam, a la ruta del canal Amsterdam-Rin És un centre residencial i de sanatoris Hi ha indústria elèctrica, del tabac i de mobles
Gelderland
© Corel
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Arnhem És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita pomes…
la Pobla de Roda
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça).
Situat a 743 m alt és a la dreta de l’Isàvena, a la seva confluència amb el barranc de Carrasquero L’església parroquial és dedicada a sant Jaume L’antic municipi comprenia, a més, el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquer i Rin de la Carrasca i l’antiga quadra de Sant Marçal
Cabanera Reial de la Portella
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Ruta de transhumància a la Franja de Ponent, entre Ontinyena i la vall de Benasc.
De sud a nord, passa per Montsó, Barbastre, Juseü, Salanova, el Villar i la Pobla de Roda per la vall de l'Isàvena La ruta continua pel camí del Pedregal, a la serra del Jordal, vers Rin de la Carrasca Després continua per l'obaga del Jordal fins a Vilacarle, i d'aquí fins als banys de Benasc, la vall d'Estós, etc
serra del Jordal
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça, que té la màxima altitud al pic del Jordal (1.553 m).
Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena
Waal
Riu
Riu dels Països Baixos que constitueix un braç del Rin.
S'origina al NE de Nimega, passa per aquesta ciutat i, en direcció NE-SW, desemboca a la mar del Nord després d’unir-se amb el Mosa Maas, amb el qual forma un delta comú
mar del Nord
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
Zuid Beveland
Illa
Illa de la província de Zelanda (Països Baixos), al sector deltaic del Mosa i el Rin.