Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
teatre romà d’Alcúdia
Teatre
Petit teatre romà, situat als afores d’Alcúdia de Mallorca, relativament ben conservat.
Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre
Bocchorum
Ciutat
Ciutat antiga del nord de Mallorca, entre Pollença i el Port de Pollença (on és conservat el topònim Bòquer).
En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i…
Estanya
Poble
Poble (716 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Sosa (Cinca) i del riu Guard (Noguera Ribagorçana), vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.
De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Sant Esteve Formà part de l’antic terme de Pilzà
Berganui
Poble
Poble del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), al vessant S de la serra de Berganui
(1 273 m) prolongació de la serra del Cis i de roca Cirera.
Aquesta separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà, sota el bosc de Berganui L’església de Sant Agustí s XII, sufragània de la d’Areny, és romànica
Pollentia
Ciutat
Ciutat romana de Mallorca, a Alcúdia, una de les dues (l’altra fou Palma) fundades pel cònsol Q.Cecili Metel Baleàric, cap de l’expedició romana de conquesta, tot seguit de dominada l’illa, el 123 aC.
Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…
Suerri
Caseria
Caseria del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui.
Vilanova d’Escornalbou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al peu de la serra de l’Argentera, voltat pels de Colldejou W, Pratdip SW, que només el toca en un punt, Mont-roig del Camp S i E, Riudecanyes N, i l’Argentera NW El seu terme és força accidentat i les seves altituds oscillen entre els 90 i els més de 500 m El terme és drenat pel barranc de la Borda, el de Rifà límit en part amb Colldejou, el de les Roques, el de la Font, el de Sant Magí, el de les Estàpies i la riera de Vilanova El municipi comprèn el poble de Vilanova d’Escornalbou, que n'és el cap, el llogaret de l’Arbocet i la urbanització de Rifàs Un…
Areny de Noguera
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i bestiar boví estabulat Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars…
Miramar
Possessió del terme de Valldemossa (Mallorca), situada damunt la costa.
Per donació del comte Nunó Sanç pertanyia al monestir cistercenc de la Real, però Jaume II de Mallorca feu una permuta i el 1276, a instàncies de Ramon Llull, hi fundà un collegi missional, encomanat a l’orde de frares menors Habitat per tretze frares dedicats a l’estudi de la teologia i de l’àrab, el collegi rebia una subvenció de cinc-cents florins d’or anuals Ramon Llull no pogué supervisar gaire més de dos anys la seva obra, puix que vers el 1278 partí cap a Roma per interessar el papa en els seus projectes Malgrat la protecció reial —el 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó…
sepulcre de Favara
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest de Favara de Matarranya (Matarranya), dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros
.
Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala