Resultats de la cerca
Es mostren 2013 resultats
Sant Valeri
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l’E del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l’Isàvena.
Sant Salvador de Torrent
Ermita
Ermita del municipi de Torrent de Cinca (Baix Cinca), a l’W del poble.
Sant Salvador de Montpedró
Església
Església del municipi de Castellonroi (Llitera), aturonada, a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna.
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Benavarri (Ribagorça), a l’W de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
Sant Ruf de Lleida
Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Sant Orenç
Sant Orenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), situat en un planell que domina la vall d’Aulet.
És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm
Sant Miquel d’Espinalvà
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Vall-de-roures (Matarranya), al S del terme, al cim d’un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d’En Patorrat.
Sant Miquel de les Salines
L’església de Sant Miquel de les Salines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, que inclou en les fronteres poligonals recents algunes elevacions com La Hita (237 m alt.) i La Vieja (179 m).
Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el…