Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
el Campell
el Campell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera.
És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs, prunes El…
Vivers
Despoblat
Despoblat del municipi del Campell (Llitera).
Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris
Miporquet
Llogaret
Llogaret del municipi del Campell (Llitera), al límit amb el de Tamarit de Llitera, situat vora la séquia de la Magdalena.
Restà despoblat, probablement al s XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d’Aragó i Catalunya
Rocafort de Llitera
Enclavament
Enclavament (7,29 km2) del municipi de Sant Esteve de Llitera (Llitera), entre els del Campell, Peralta i Calassanç, i Tamarit de Llitera.
La seva església parroquial Sant Miquel depenia de la de Pelegrinyó Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia
Pelegrinyó
Enclavament
Enclavament del municipi del Campell (Llitera), al terme de Sant Esteve de Llitera, que limita amb els de Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera).
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
la Llitera
Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…
Almenar
Almenar, amb l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…