Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
pic d’Escorbets
Cim
Cim (2 209 m) de la línia de crestes que separa les valls de Grist (Saünc) i d’Estós (Benasc), a la Ribagorça.
Noguero
Llogaret
Llogaret del municipi de Monesma i Queixigar (Ribagorça), situat a 1 025 m d’altitud, al vessant meridional del cap de les Torralles.
L’església és dedicada a sant Pere
Alcort
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Binèfar, prop del canal de Saidí, a les terres a l’est del Cinca, actualment de llengua castellana.
Brallans
Caseria
Caseria del municipi de Torlarribera (Baixa Ribagorça), a la dreta del barranc de Vilacarle, entre les Viles de Turbó i el cap del municipi.
tuca de la Llàntia
Cim
Cim (2.943 m) del sector S del massís de Posets, dins el terme de Saünc (Ribagorça), entre les valls del Forcau i de Bagüenya.
vall de Llardaneta
Vall del massís de Posets, al vessant sud de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera és centrada per l' estany de Llardaneta , l’emissari del qual és el torrent de Llardaneta , que forma, juntament amb el dels Ivons, l’aigüeta de Grist
riu de Mesquí
Riu
Afluent, per la dreta, del Guadalop; es forma, a Bellmunt de Mesquí (Matarranya), per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra de Cirerals i del serrat de Llobatera; després de constituir el límit occidental de les terres de llengua catalana, aigua avall de la Codonyera penetra en les terres lingüísticament aragoneses.
S'uneix al seu collector a Castellseràs
Chotanāgpur
Massís
Massís de l’Índia, als estats de Madhya Pradesh i Bihār, divisòria d’aigües entre les conques del Mahānadi, al sud, i el Ganges, al nord.
La gran riquesa minera de la regió carbó —50% de la producció de l’Índia—, ferro, coure, manganès, urani ha potenciat l’establiment d’importants indústries pesants metallúrgia i siderúrgia
Sant Valeri
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l’E del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l’Isàvena.
la Feixa
Aspecte del santuari de la Feixa
© Carolina Latorre Canet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa) del terme d'Isàvena (Ribagorça), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
Edifici d'una sola nau, amb volta de canó reforçada per tres arcs torals sobre pilastres, dels quals resten el presbiteral i el central L'absis semicircular de la capçalera fou substituït per una sagristia trapezoidal, que en la restauració de l'any 2002 fou enderrocada al mateix lloc es construí un nou absis a imitació dels romànics L'element més destacat de l'exterior és una finestra geminada amb dos petits arcs separats per un mainell cilíndric Al SE hi ha, abandonada, la casa de l'ermità S'hi celebra aplec el dilluns de Pasqua L’església fou consagrada per primera vegada el 1018, data…