Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Thar
Desert
Desert de l’Índia i el Pakistan, situat entre el baix Indus i la serralada d’Arāvalli Parvata.
És una vasta plana de 250 000 km 2 , amb zones rocalloses i arenoses El clima tòrrid i les escasses pluges hi dificulten la vida És cobert de matolls espinosos i bosc clar d’acàcies L’escassa població es dedica a la ramaderia nòmada d’ovins, cabres i camells, utilitzats per al transport, i a conreus precaris de mill i blat
Rājasthān
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat del NW de l’Índia.
La capital és Jaipur És travessat de NE a SW pels monts Arāvalli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l’E, drenades pels rius Mahi i Chambal Mitjanament poblat 100 h/km 2 1981, la part occidental, molt àrida, és pràcticament deshabitada A la part oriental, per contra, regió de pluges suficients, es concentra la població i la major part dels conreus melca, blat, cigrons, sèsam, canya de sucre i cotó La resta del país es dedica a la cria d’ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons Amb abundants recursos miners, produeix prop dels 4/5 del guix del país Jodhpur i…
Uttar Pradesh
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Lucknow Situat al S de l’Himàlaia, ocupa la conca alta del Ganges, regió baixa coberta d’alluvions i solcada pels afluents d’aquest riu És densament poblat 376,6 h/km 2 1981 Altres grans ciutats són Kānpur, Benarés i Agra El 75% de la població es dedica a l’agricultura en petites explotacions La regió agrupa un terç de les terres regades del país, i els conreus són dobles arròs a l’estiu i blat a l’hivern Hi són importants les oleaginoses i la canya de sucre, de la qual hom extreu quasi la meitat del sucre produït al país Altres conreus cotó, mill, ordi, blat de moro Té…
el Campell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera.
És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs, prunes El…
Bengala Occidental
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Calcuta Ocupa la part oest de la regió de Bengala Destaca en l’extracció del cautxú, la indústria del jute concentrada a Calcuta, les construccions mecàniques Asansol, la fabricació de paper i en les indústries químiques i les siderúrgiques La majoria de la població activa, però, es dedica a l’agricultura, sobretot de l’arròs Els nuclis urbans principals són Calcuta, Howrah, Garden Reach, Bhātpāra, Kharagpur, Burdwān i Asansol El bengalí hi és parlat majoritàriament i és reconegut per la constitució com una de les llengües oficials Calcuta és una de les ciutats de l’Índia amb…
Orissa
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al NE davant el golf de Bengala.
La capital és Bhubaneswar 411 542 h 1991 Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana alluvial costanera És de clima tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre Estat molt poblat 169,3 h/km 2 1981, la majoria de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus d’arròs 2/3 de les terres de conreu, canya de sucre, mill i oleaginoses El 3% de la població és format pels pobles gond i santàl, caçadors i recollectors, amb una economia molt primitiva Té vastes àrees de regadiu al Mahānadi i al delta Posseeix 1/3…
Andhra Pradesh
Divisió administrativa
Estat de l’Índia a l’E de la península indostànica.
És constituït per un altiplà interior aturonat Nallamalla, Velikonda, Erramala, i Palkonda al sud i una plana costanera, contínua al sud i discontínua al nord, on es troben els deltes dels rius Kríshna i Godāvari que baixen de l’altiplà a uns 73 km de la costa, iniciant una plana alluvial suaument inclinada cap a la mar El clima és determinat pels monsó del S-W amb una estació seca d’octubre a març Gran part dels sòls són rojos, relativament pobres, llevat dels deltes, en els quals predomina el sòl alluvial, i de les valls de Khishna i el Godāvari on es troben terres negres La vegetació…
Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…