Resultats de la cerca

Fou residència dels governadors del segon nomós de l’Alt Egipte Ultra una sèrie de restes arqueològiques que van de l’Imperi Antic a la Baixa Època i referències documentals, és conegut pel temple dedicat a Horus, d’època ptolemaica

Consta de dos espeus  temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de…

Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La…

El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als cereals, gairebé…

Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108…

Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala

Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del…

Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un…