Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
torrent d’Orriols
Riu
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles
.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre
Castell de Castells
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma la capçalera del riu de Gorgos vall de Castells, limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles romaní, argelaga i coscoll L’agricultura és bàsicament de secà cereals, ametllers, oliveres Hi ha bestiar oví Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura La vila 447 h 2006, castellans 551 m alt agrupa tota la població del municipi és prop del naixement del riu de Gorgos Fou lloc de moriscs el…
les Paüls
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual han estat annexats (1966) els de Nerill i d’Espés; l’antic terme és a la vall alta de l’Isàvena (vall de les Paüls), fins a l’inici del congost d’Ovarra.
El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la resta predominen els pasturatges el 65%…
baronia de Benidoleig
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig (Marina Alta), la qual fou vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Forna, Benimuslem i Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l’havia adquirit dels ducs de Mandas i Vilanova.
Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…