Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
pantà de Benadressa
Embassament
Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda.
Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat Té una capacitat de 27,2 milions de m 3 i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4 500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament
pantà de Contreras
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Cabriol, situat al límit entre Castella-la Manxa (Minglanilla) i el País Valencià (Villagordo del Cabriel).
Construït vers el 1974 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes té uns 880 milions de m 3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca La carretera N-III aprofita la presa del pantà per evitar passar pel port de Contreras L’any 2006 s’iniciaren les obres de construcció del viaducte sobre el pantà per a permetre el pas del TAV Madrid-València i l’autovia A-3 Anteriorment el riu Cabriol era creuat a través del pont de Contreras , construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu pel pont de…
pantà de Benaixeve
Embassament
Pantà situat en el curs mitjà del Túria, al municipi de Benaixeve
.
La necessitat de la seva construcció fou assenyalada en el pla hidràulic del 1912, però fins el 1933 amb la denominació de pantà de Blasco i Ibàñez no començaren les obres, que foren interrompudes gairebé immediatament La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i l’obra fou inaugurada amb el nom de Pantano del Generalísimo el 1953 Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi Té capacitat per a 228 milions de m 3 , i el salt de presa 110 m alt és capaç de produir 33 milions de kWh anuals Els seus objectius principals són la producció d’…
pantà del Sitjar
Embassament
Pantà situat sobre el curs baix del Millars.
El cap es troba en la zona muntanyenca del N del terme d’Onda Plana Baixa, i la cua arriba fins al poble de Ribesalbes La resclosa té una alçada de 48,5 m La capacitat màxima d’embassament és de 52 milions de m 3 , però normalment no en supera la meitat Fou construït a la fi dels anys cinquanta, amb la finalitat de regular el curs baix del Millars i de complementar els regadius de la Plana Afecta una superfície regable de 10 000 ha
pantà d’Escales
Pantà de les comarques de l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà i l’Aragó.
el Cabriol
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, entre Castella i el País Valencià, al vessant mediterrani, afluent del Xúquer per l’esquerra (263 km de longitud).
És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el…
el Pas
Caseria
Caseria del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de la Llitera, a l’E de la vila.
Prop seu hi ha el pantà del Pas
el Campament d’Areny
Nucli
Nucli del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça) situat al SE de la vila d’Areny de Noguera, sobre la carretera de Viella.
Fou construït com a habitatges per als treballadors del pantà d’Escales
Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…