Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
séquia de la Magdalena
Canal de regadiu de la Llitera, derivat del canal d’Aragó i Catalunya, entre Albelda i Tamarit.
Albalat de Cinca
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, situat prop del límit entre el català i el castellà.
Es troba dins l’àrea comercial de Lleida
Camporrells
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Ribagorça, a la zona de contacte entre la Depressió Central i els primers plegaments pirinencs: Montferrús (774 m) i el Molar (752 m) al NW, el Volterol (855 m) al SW, i el picot de Minquillí (873 m) al SE.
Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície…
Miravet
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Bonansa (Ribagorça), entre Gavarret i la Noguera Ribagorçana, vora el Pont de Suert.
la Terreta
Vall
Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.
Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al S, i de Sopeira, al N, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses L’economia és mig agrícola i mig ramadera Encara que geogràficament és més afí a la Baixa Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça
la Vall de Lierp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp
, estesa entre el Turbó (2 492 m alt), al N, que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m alt), al S, que la separa de la vall de Vacamorta.
Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un 42% de blat El…
Almúnia de Sant Joan
Municipi de la província d’Osca, Aragó, entre la Sosa i el Cinca, a tocar de la ciutat de Montsó.
El terme municipal comprèn el llogaret d'Aréstoles
Fet
Despoblat
Despoblat del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça), situat entre els barrancs de Fet i del Canal, damunt un cingle.
L’església parroquial Sant Vicenç depenia de l’arxiprestat d’Àger Fou municipi independent fins el 1962 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d'Espluga de Fet
Suferri
Església
Caseria
Església i caseria del municipi de Torres del Bisbe (Baixa Ribagorça), fins el 1969 del de Jusseu, situat entre aquests dos pobles.
port de Benasc
Depressió (2 444 m alt) a la línia de crestes entre la vall de Benasc (Ribagorça) i la de la Pica (Comenge).