Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
la Colomina
Llogaret
Llogaret del municipi de la Pobla de Roda (Baixa Ribagorça), vora l’Isàvena.
Formà part del municipi del Mont de Roda, que fou annexat al de Roda de Ribagorça a mitjan s XIX
Colls
Poble
Poble (800 m alt) del municipi del Pont de Montanyana (Alta Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Llera, damunt la riba dreta del barranc de Colls
(o de Tresserra
), que neix als contraforts de la serra del Cis i aflueix a la Noguera Ribagorçana per la dreta.
Depèn de la parròquia de Claravalls
la Collada
Caseria
Caseria del municipi de Graus (Osca).
Formà part de l’antic municipi de Güel
Colatxoa
Llogaret
Llogaret del municipi de Monesma i Queixigar (Ribagorça), damunt la serra de Llera, al límit amb el terme de Cornudella.
les Drassanes de Fraga
Barri
Barri de Fraga (Baix Cinca), a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat.
Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s’ha convertit en un barri industrial ceràmica
Dos
Llogaret
Llogaret del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de la Múria, al NE de Sant Feliu de la Múria, municipi al qual pertanyia, al s XIX.
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
Denui
Poble
Poble (1 312 m alt) del municipi de les Paüls (Ribagorça), a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l’Isàvena.
L’església parroquial és dedicada a sant Capràs Formà part de l’antic terme de Nerill
Bono
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana.
S'hi conserva una part de l’església de Sant Pere, d’origen romànic Formà municipi amb els pobles d' Aneto-, Estet- i Forcat- fins el 1966 que fou annexat a Montanui
Bonansa
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la conca de la Noguera Ribagorçana, que forma el límit oriental del municipi i recull les aigües de les rieres de Sirès, de Montot i de la Mola, que drenen el terme.
Els contraforts septentrionals de la serra del Cis en formen els principals accidents, i és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc L’agricultura és quasi totalment de secà dels conreus tradicionals subsisteixen els cereals 9% i ha desaparegut la vinya a favor del farratge 88% Les terres de conreu són explotades en un 69% per llurs propietaris La ramaderia disposa de 3580 caps de bestiar oví i 183 caps de boví Una indústria extractiva explota les pedreres El poble 60 h agl 1981 1250 m alt, a l’esquerra de la riera de la Mola, havia format…