Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Sirès
Poble
Poble del municipi de Bonansa (Ribagorça), a l’E del terme, a l’esquerra del barranc de Sirès, que aflueix a la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert, Alta Ribagorça.
De la seva església parroquial Sant Cristòfol depenien Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu
pineda de Tèvar
Indret situat entre els termes de Pena-roja i Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tingué lloc la batalla entre el Cid i el comte Berenguer Ramon II (1090); aquest caigué presoner, juntament amb molts dels seus capitans, a les mans del cavaller castellà, que els alliberà mitjançant el pagament del rescat assenyalat (algunes fonts sostenen que, admirat pel compliment de llur paraula de pagament, el Cid renuncià a percebre’l).
Poc després, a Daroca, Berenguer Ramon II signava un pacte d’aliança amb el seu enemic recent
Terrassa
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, vora el barranc de Vacamorta.
ràpid de Tapioles
Antic ràpid de l’Ebre, dos km aigua amunt de Mequinensa (Baix Cinca), actualment cobert per l’aigua del pantà de Mequinensa.
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
el Talló d’Aulet
Serra de la Ribagorça, de direcció E-W, continuació de la serra de Sant Gervàs a l’W de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on forma l’estret de Sopeira, aigua avall d’Aulet, dins el terme de Sopeira.
Culmina a 1 501 m alt tossal de les Cornasses a ponent d’aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d’Aulet 1 490 m alt
pic de la Tallada
Cim
Cim (2 970 m) de la serra que separa les valls de les Salenques (Montanui, a la Ribagorça) i la de Mulleres (Viella, a la Vall d’Aran).
Seu
Caseria
Caseria del municipi de Montanui (Ribagorça), dividit en els nuclis de Seu d’Amunt i Seu d’Avall, al N del terme, a la capçalera del riu de Pedrós.
Sessué
Sessué
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, en el seu sector més baix.
El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri El sector més muntanyós és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre els conreus se centren en el farratge prats de sega 65% i alfals 34% L’activitat econòmica més important, però, és la ramaderia 391 caps de bestiar boví i 324 d’oví El poble 52 h agl 1991 996 m alt és prop de l’Éssera La seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera Amb el…
Serrat
Poble
Poble (1 174 m alt) del municipi de la Vall de Lierp (Ribagorça), al vessant meridional del Turbó.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina