Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Buriat
Partida
Partida i grup de masos del municipi de Fraga (Baix Cinca), als plans de Buriat
, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegres.
Berganui
Poble
Poble del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), al vessant S de la serra de Berganui
(1 273 m) prolongació de la serra del Cis i de roca Cirera.
Aquesta separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà, sota el bosc de Berganui L’església de Sant Agustí s XII, sufragània de la d’Areny, és romànica
Avenoses
Poble
Poble del municipi de Graus (fins el 1964 del de Torroella de Ribagorça), a la zona aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
el nucli antic d' Avenoses de Dalt o Avenosa és situat al cim d’una serra a 1 127 m d’altitud al vessant occidental es troba el nucli d' Avenoses de Baix
moletes d’Aran
Serra (1 228 m) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l’extrem E de la qual és termenal dels municipis de la Sénia (Montsià), Tortosa (Baix Ebre) i Beseit (Matarranya).
pic d’Aragüells
Muntanya
El primer dels cims (3.030 m) a l’oest del coll de Cregüenya o coll d’Aragüells (2.910 m) que comunica les valls de Corones i de Cregüenya en la cresta que uneix el pic Maleït i el pic d’Estatats, al massís de la Maladeta, dins el terme municipal de Benasc (Ribagorça).
El petit estany d’Aragüells es troba al vessant meridional d’aquest pic, aigua avall de l’estany de Corones en la Vallhiverna
canal d’Aragó i Catalunya

El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per un aqüeducte prop dela vila de Tamarit (Llitera)
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…
Torrueco
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, prop de Nocelles.
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina