Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Eixea
Poble
Poble (1.015 m alt), cap del municipi de la Vall de Lierp (Ribagorça), al vessant S del Turbó, vora el barranc de Paderniu.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
les Drassanes de Fraga
Barri
Barri de Fraga (Baix Cinca), a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat.
Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s’ha convertit en un barri industrial ceràmica
Dos
Llogaret
Llogaret del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de la Múria, al NE de Sant Feliu de la Múria, municipi al qual pertanyia, al s XIX.
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
Denui
Poble
Poble (1 312 m alt) del municipi de les Paüls (Ribagorça), a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l’Isàvena.
L’església parroquial és dedicada a sant Capràs Formà part de l’antic terme de Nerill
Daimús
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilella de Cinca (Baix Cinca), a la dreta del Cinca, aigua avall del poble; se’n conserva l’església de Sant Valeri, romànica, del començament del segle XIII.
Cuquet
Poble
Poble del municipi del Torricó (Llitera), al límit amb el de Tamarit de Llitera, a la bifurcació dels antics camins de Lleida a Montsó (actualment carretera) i a Tamarit.
coll de la Croqueta d’Ovarra
Vista del coll de la Croqueta d'Ovarra
© Carolina Latorre Canet
Pas enlairat damunt la vora dreta de l’Isàvena (Ribagorça), al camí de Vallabriga (Beranui) a les Paüls, a l’indret on el riu passa engorjat (congosts d’Ovarra i de Gavarret).
Cretes
Municipi
Municipi del Matarranya estès a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta; comprèn també l’alta vall del barranc de Calapatar, tributari del Matarranya (i el seu afluent per l’esquerra, al barranc dels Gascons), riu que forma el límit occidental del terme en el seu sector nord-oest.
El sector meridional, que limita amb el terme de Beseit, és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit 821 m alt Més de la meitat de la seva superfície 2754 ha és sense conrear, ocupada per boscs esclarissats, pasturatges i erms L’agricultura és predominantment de secà oliveres 1552 ha, vinya 475 ha, cereals 469 ha el regadiu es redueix a 25 ha, especialment prop del Matarranya La ramaderia és dedicada al bestiar oví 1700 caps i al porcí hi ha avicultura i apicultura Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura dos molins d’oli, i un taller de confecció La vila 722…