Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Remorosa
Caseria
Caseria del municipi aragonès de Graus (Osca), prop del poble de Güel.
Té una capella Santa Anna, amb portal de mig punt i coberta amb lloses Formà part de l’antic terme de Güel
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
Ramastué
Poble
Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Santa Margarida.
La seva església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
Rallui
Poble
Poble (30 h [1960]; 1300 m alt) del municipi de Beranui (Baixa Ribagorça), situat en un coster, al vessant meridional del coll de Planatossal.
La seva església parroquial depenia de l’antic monestir d’Ovarra
Ràfels
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a l’esquerra del Tastavins (límit sud-oriental del terme), a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop (altituds màximes, 968 i 961 m al puig de Llobatera).
El sector forestal 2 700 ha és ocupat per pins, alzines i matollar Les terres de conreu 900 ha representen el 25,7% del total El regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es limita a unes 50 ha hortalisses, cereals, patates i oliveres El secà és destinat a oliveres, ametllers, cereals i vinya Hi ha bestiar oví, avicultura i apicultura Hom explotava 1970 jaciments d’argila refractària Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 328 h agl 1981 627 m alt és al peu d’un tossal 798 m alt on hi ha l’ermita de Sant Rafael El lloc pertangué a l’orde…
el Qüeso
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Qüeso) del municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, al sud del poble d’Esdolomada.
Gia
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2.512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira.
La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor
Getsemaní
Granja pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, dins el terme municipal de Baells (Llitera), prop de Sorita de Llitera.
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui