Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Santa Eulàlia
Llogaret
Llogaret del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), fins el 1965 del de Betesa, situat a 1 300 m alt, en un coster, al vessant meridional de la serra del Cis.
Santa Càndia
Probable cel·la monàstica d’origen visigòtic situada al municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça).
Existia el 913 i el comte Miró li feu donacions els anys 915 i 917 Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida El 973 fou incorporada al monestir d’Alaó, del qual fou en endavant una dependència
Santa Anna
Església
Església construïda a la falda de la muntanya on es troba el castell de Pinyana i l'antic despoblat de Pinyana (Llitera), dins el municipi de Castellonroi, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de l’actual resclosa del pantà de Santa Anna, que alimenta la central hidroelèctrica de Santa Anna, inaugurada el 1961, amb una potència instal·lada de 42.800 kW i una producció mitjana de 110.600 kWh. L'església fou aixecada molt posteriorment al castell.
vall de les Salenques
Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector N de l’antic terme de Bono, al municipi de Montanui (Ribagorça).
És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos 1 815 m alt, el cap de Llauset 2 852 m, el pic de Russell 3 205 m, la cresta de les Tempestats 3 258 m, la cresta de les Salenques sota les quals hi ha la gelera de les Salenques , el coll de les Salenques 2 801 m, el pic de les Salenques 2 986 m, el tuc de Mulleres 3 010 m, el pic de la Tallada 2 955 m i els pics de la Fontana de Senet 2 630 m i de Viella 2 572 m És drenada pel riu de les Salenques , afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall emissari dels…
Salanova
Masia
Caseria
Masia i caseria (7 h [1960]) del municipi de Lasquarri (Baixa Ribagorça), a l’esquerra de l’Isàvena.
canal de Saidí
Canal derivat del canal d’Aragó i Catalunya
; pren les aigües als alts de la Menudella, al límit entre els termes de Sant Esteve de la Llitera i de Montsó (Aragó), amb 15 m 3
d’aigua per segon.
Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme Baix Cinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies
Saidí
Saidí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al NW de la comarca, a la zona de contacte amb la Llitera, estès a l’esquerra del Cinca, a l’indret de la seva confluència amb l’Alcanadre.
El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…
pic de Russell
Cim
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels municipis de Benasc i de Montanui (Ribagorça), al S de la cresta de les Tempestats (3.295 m), separat del pic de Margalida (3.240 m) per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell Tolosa, Llenguadoc 1834 — Pau, Bearn 1909, pirineista d’origen irlandès, que hi feu la primera ascensió el 1865 juntament amb Packe de les obres de Russell cal destacar Souvenirs d’un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica
el Ru
Poble
Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), a la dreta de l’Éssera, abans d’entrar en el llarg i profund congost del Ru o de Ventamillo
.
L’església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d’Assan