Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
vall dels Ivons
Vall de capçalera de la vall de Grist, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana 2905 m alt i els pics de Posets 3375 m, Bardamina 3079 m, Vaticielles 2848 m i Escorbets 2902 m L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Posets 2570 m alt al llac de les Alforges Llur emissari, el barranc dels Ivons , forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent de l’Éssera per la dreta
pic d’Alba
Cim
Pic, el més occidental dels grans cims de la Maladeta (3 100 m, municipi de Benasc, Ribagorça); vers el SE es troben el pic de la Dent d’Alba (3 114 m) i el coll d’Alba (3 075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al NW, a la capçalera de la vall d’Alba , ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba sota els quals és situada la cova d’Alba, que té un desnivell de 530 m i un desenvolupament de 5 km i a l’E, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba
valleta de l’Escaleta
Vall de la Ribagorça (Benasc), que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs, entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2 710 m).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta
vall de Bagüenya
Coma de la vall de Benasc, al municipi de Saünc (Ribagorça), a l’E del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2 942 m), anomenada també de la Llàntia
.
És la capçalera de l’aigüeta de la Vall, emissari dels estanys de Bagüenya
torrent de Llisat
Riu
Afluent per la dreta de l’Éssera que neix al vessant S dels pics de Bagüenyola, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera vall de Barbarissa és centrada per l’estany de Barbarissa El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc
pic de Paderna
Muntanya
Contrafort (2 621 m) nord del massís de la Maladeta, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), a l’E de la tuqueta Blanca.
Domina l' estany de Paderna 2 225 m alt, a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa
vall de Llardaneta
Vall del massís de Posets, al vessant sud de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera és centrada per l' estany de Llardaneta , l’emissari del qual és el torrent de Llardaneta , que forma, juntament amb el dels Ivons, l’aigüeta de Grist
riu d’Ulldemó
Riu
Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol Després de passar a llevant de Beseit Matarranya s’uneix al seu collector, dins el terme d’aquesta vila
Saünc
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la vall aragonesa de Gistau, a la vall de Benasc, aigua amunt de l’estret de Saünc.
S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos circs…