Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Cretes
Municipi
Municipi del Matarranya estès a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta; comprèn també l’alta vall del barranc de Calapatar, tributari del Matarranya (i el seu afluent per l’esquerra, al barranc dels Gascons), riu que forma el límit occidental del terme en el seu sector nord-oest.
El sector meridional, que limita amb el terme de Beseit, és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit 821 m alt Més de la meitat de la seva superfície 2754 ha és sense conrear, ocupada per boscs esclarissats, pasturatges i erms L’agricultura és predominantment de secà oliveres 1552 ha, vinya 475 ha, cereals 469 ha el regadiu es redueix a 25 ha, especialment prop del Matarranya La ramaderia és dedicada al bestiar oví 1700 caps i al porcí hi ha avicultura i apicultura Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura dos molins d’oli, i un taller de confecció La vila 722…
Merli
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (1.250 m alt) del municipi d'Isàvena, Baixa Ribagorça.
És a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal 1553 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Antoni Formava municipi independent fins el 1966, que fou disgregat La part de ponent del terme, amb els pobles de Vacamorta i Espluga i la caseria de Terrassa, fou annexada al municipi aragonès de Foradada de Toscar, i la resta es fusionà amb el terme de la Pobla de Roda i els seus pobles de la ribera d’Isàvena Arran d'aquesta fusió, la nova entitat municipal rebé el nom oficial d’Isàvena L’antic terme comprenia la vall de Vacamorta amb els pobles de…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…