Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar , que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319 El 1425 fou unida a la comanda de Susterris

Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris

El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila…

Travessa el terme d’est a oest el barranc de les Canals, afluent, per l’esquerra, del Matarranya El secà cereals, oliveres, ametllers i vinya ocupa la major part del terme, seguit de les pinedes i el pasturatge El regadiu, migrat, aprofita l’aigua del Matarranya Les activitats industrials són derivades de l’agricultura oli, farina Del 1981 al 1982 el municipi de Fórnols de Matarranya estigué agregat a la Freixneda La vila 431 h agl 1996 585 m alt és al vessant d’un turó 616 m alt, uns 3 km a l’oest del Matarranya L’església parroquial Santa Maria és renaixentista, com la casa de la vila,…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…

Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de llana i la d…

Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya 105 ha La…

Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per al conreu…

Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…