Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
vall dels Ivons
Vall de capçalera de la vall de Grist, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana 2905 m alt i els pics de Posets 3375 m, Bardamina 3079 m, Vaticielles 2848 m i Escorbets 2902 m L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Posets 2570 m alt al llac de les Alforges Llur emissari, el barranc dels Ivons , forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent de l’Éssera per la dreta
serra de la Corrodella
Serra
Serra de la Ribagorça (921 m), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit amb la Llitera.
Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penya Roja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella Al vessant…
Tolba
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall del riu de Queixigar, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al qual fou agregat el 1969 el de Lluçars.
Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols 1028 m alt, a l’extrem occidental del Montsec d’Estall A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol límit meridional, afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola límit septentrional, el riu Sec i el barranc de Vilanova límit occidental Hi ha 2000 ha de zona forestal alzinars i brolla de romaní hom ha efectuat plantació de pins És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa L’agricultura de secà ocupa…
Mequinensa
Mequinensa a la confluència del Segre amb l’Ebre; a l’esquerra, damunt la serreta del Castell, el castell de Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Nonasp
Municipi de Matarranya, a la confluència del Matarranya (que hi passa formant meandres molt pronunciats i constitueix, en part, el límit N del terme) i del riu d’Algars; aigua avall de llur confluència, desemboca al Matarranya la vall Major, procedent del veí terme de Batea.
El territori és suaument ondulat, amb alçades de 200-300 m tossal de la Cogulla, 315 m alt tossal de la Cala, 336 m alt Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar La base de l’economia és l’agricultura El regadiu es limita a les ribes dels rius d’Algars i el Matarranya i predomina el secà, amb oliveres, vinya, ametllers i cereals Té tradició la ramaderia ovina i darrerament s’hi ha desenvolupat la cria de bestiar porcí en granges Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura elaboració de vins i olis Les mines de carbó han estat explotades…
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
Alaó

Monestir de Santa Maria d’Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…