Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
torrent d’Aulet
Torrent de la Ribagorça que neix al vessant meridional de la serra del Cis i desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà d’Escales.
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi de Castellonroi (Llitera), a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el d’Alfarràs Noguera, la central elèctrica de Pinyana…
riu de Queixigar
Riu
Afluent per l’esquerra del riu Guard, que neix sota el poble de Queixigar (Ribagorça) i després de travessar en direcció N-S els termes de Castigaleu, Tolba i Benavarri, desemboca al seu col·lector dins el d’Estopanyà.
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
pineda de Tèvar
Indret situat entre els termes de Pena-roja i Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tingué lloc la batalla entre el Cid i el comte Berenguer Ramon II (1090); aquest caigué presoner, juntament amb molts dels seus capitans, a les mans del cavaller castellà, que els alliberà mitjançant el pagament del rescat assenyalat (algunes fonts sostenen que, admirat pel compliment de llur paraula de pagament, el Cid renuncià a percebre’l).
Poc després, a Daroca, Berenguer Ramon II signava un pacte d’aliança amb el seu enemic recent
Alcanadre
Riu
Riu de la península Ibèrica, Aragó, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (138 km).
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de…