Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
torrent d’Aulet
Torrent de la Ribagorça que neix al vessant meridional de la serra del Cis i desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà d’Escales.
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi de Castellonroi (Llitera), a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
Aturonades, hi ha l'església romànica de Sant Salvador de Montpedró i l'ermita de Santa Anna, possiblement del romànic tardà, que depenen de la parròquia d’Andaní, i les restes del castell Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el…
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
riu de Queixigar
Riu
Afluent per l’esquerra del riu Guard, que neix sota el poble de Queixigar (Ribagorça) i després de travessar en direcció N-S els termes de Castigaleu, Tolba i Benavarri, desemboca al seu col·lector dins el d’Estopanyà.
pineda de Tèvar
Indret situat entre els termes de Pena-roja i Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tingué lloc la batalla entre el Cid i el comte Berenguer Ramon II (1090); aquest caigué presoner, juntament amb molts dels seus capitans, a les mans del cavaller castellà, que els alliberà mitjançant el pagament del rescat assenyalat (algunes fonts sostenen que, admirat pel compliment de llur paraula de pagament, el Cid renuncià a percebre’l).
Poc després, a Daroca, Berenguer Ramon II signava un pacte d’aliança amb el seu enemic recent
riu d’Ulldemó
Riu
Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol Després de passar a llevant de Beseit Matarranya s’uneix al seu collector, dins el terme d’aquesta vila
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo