Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Santa Susanna
Monestir
Antic monestir cistercenc (modernament de la Trapa) del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya, al municipi de Maella (Matarranya).
Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al s XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França…
congost d’Ovarra

El congost d’Ovarra, obert per l’Isàvena al N de la comarca
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
sepulcre de Favara
El sepulcre de Favara (s II dC)
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest de Favara de Matarranya (Matarranya), dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros
.
Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala
estret de Mont-rebei

L’estret de Mont-rebei
© Xevi Varela
Congost
Congost que obre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del poble de Mont-rebei
, a través de les duríssimes calcàries del Montsec.
Se situat entre el Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga i la Noguera Àger, a l’E, i la Baixa Ribagorça Viacamp i Lliterà, a l’W De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes El pantà de Canelles ha fet pujar el nivell hídric Intransitable fins el 1924, hom construí un corriol al vessant dret, però no és obert al trànsit rodat
Sant Andreu de Barravés
Abadia
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés, al municipi de Montanui (Ribagorça).
La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet
la Ribagorça

Comarca de la Franja de Ponent.
La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres…
Calassanç
Castell de Calassanç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera).
És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta caràcters de…
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
Sessué
Sessué
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, en el seu sector més baix.
El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri El sector més muntanyós és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre els conreus se centren en el farratge prats de sega 65% i alfals 34% L’activitat econòmica més important, però, és la ramaderia 391 caps de bestiar boví i 324 d’oví El poble 52 h agl 1991 996 m alt és prop de l’Éssera La seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera Amb el…
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que empresonà molta gent…