Resultats de la cerca

S'origina de la fosa de la glacera de Llosars , al vessant meridional de l’Aneto L’erosió remuntant de la conca de recepció de l' estany de Llosars 2493 m alt ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al SE per la cresta de Llosars , entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars El barranc de Llosars , però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars 2250 m alt, entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars El principal immissari a l’estany procedeix de l' estany petit de Llosars

Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als cereals, gairebé…

La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…

Situat en un turó, té l’església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista Procedent de Betesa, es conserva al Museu d’Art de Catalunya un frontal d’altar de fusta del s XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia vall de Benasc Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Ovís, Santa Eulàlia, i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l’església i despoblat de Belarta

El terme és a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on aquesta s’encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat modernament per a la construcció del pantà d’Escales És accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs vessants del roc de Conco, 1352 m alt, a l’E, i del Talló d’Aulet, 1486 m alt, a l’W El conreu dels cereals ocupa el 18% de la superfície conreada 13% de blat, 66% d’ordi, 2% de civada, i el farratge el 46% 22% d’alfals, 26% de trepadella, 2% de trèvol i altres 50% la resta es distribueix entre els conreus llenyosos de secà 10% i hortalisses, amb…

Es troba situat a 1 360 m d’altitud, a la serra que separa l’Isàvena de la Valira de Castanesa