Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Seu
Caseria
Caseria del municipi de Montanui (Ribagorça), dividit en els nuclis de Seu d’Amunt i Seu d’Avall, al N del terme, a la capçalera del riu de Pedrós.
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
canal d’Aragó i Catalunya

El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per un aqüeducte prop dela vila de Tamarit (Llitera)
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…
Cretes
Municipi
Municipi del Matarranya estès a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta; comprèn també l’alta vall del barranc de Calapatar, tributari del Matarranya (i el seu afluent per l’esquerra, al barranc dels Gascons), riu que forma el límit occidental del terme en el seu sector nord-oest.
El sector meridional, que limita amb el terme de Beseit, és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit 821 m alt Més de la meitat de la seva superfície 2754 ha és sense conrear, ocupada per boscs esclarissats, pasturatges i erms L’agricultura és predominantment de secà oliveres 1552 ha, vinya 475 ha, cereals 469 ha el regadiu es redueix a 25 ha, especialment prop del Matarranya La ramaderia és dedicada al bestiar oví 1700 caps i al porcí hi ha avicultura i apicultura Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura dos molins d’oli, i un taller de confecció La vila 722…
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
Sessué
Sessué
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, en el seu sector més baix.
El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri El sector més muntanyós és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre els conreus se centren en el farratge prats de sega 65% i alfals 34% L’activitat econòmica més important, però, és la ramaderia 391 caps de bestiar boví i 324 d’oví El poble 52 h agl 1991 996 m alt és prop de l’Éssera La seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera Amb el…
Vacamorta
Poble
Poble (921 m alt) de l'antic municipi Merli, des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l’esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s’uneix al seu col·lector a Murillo de Liena.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta Pertany al sector lingüísticament aragonès
Santa Maria d’Ovarra

Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1 100 ha i oliveres 500 ha Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina