Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
sepulcre de Favara
El sepulcre de Favara (s II dC)
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest de Favara de Matarranya (Matarranya), dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros
.
Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala
Fornons
Despoblat
Despoblat del municipi de Beranui (Baixa Ribagorça), situat al S de Biasques.
Al s XI pertanyia al monestir d’Ovarra
Vallbona
Despoblat
Despoblat del municipi de Favara de Matarranya (Matarranya), al S del terme, a la dreta del riu d’Algars.
Al s XIV formava part del Principat de Catalunya, a diferència de la resta del municipi, que es trobava sota jurisdicció aragonesa
estret de Ventamillo
Congost
Congost llarg (4 km) i estret obert per l’Éssera entre la serra de Gia i la muntanyeta de Gavàs, que limita pel S la vall de Benasc (Ribagorça).
S'inicia prop del poble del Ru és conegut també amb el nom de congost del Ru Es troba tot ell dins el municipi de Castilló de Sos A la sortida, s’inicia el terme de Seira, dins el sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça
Berganui
Poble
Poble del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), al vessant S de la serra de Berganui
(1 273 m) prolongació de la serra del Cis i de roca Cirera.
Aquesta separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà, sota el bosc de Berganui L’església de Sant Agustí s XII, sufragània de la d’Areny, és romànica
vall de Barravés
La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…
forat dels Aigualluts
Forat dels Aigualluts
rateta2009 (CC BY-NC 2.0)
Cavitat circular que s’obre al pla dels Aigualluts (municipi de Benasc, Alta Ribagorça), al N del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d’Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora.
S'hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d’Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s’escorren per la capçalera de la vall de l’Éssera, però que a través d’un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als ulls del Joèu , a la Vall d’Aran
l’Almúnia de Sant Llorenç
Llogaret
Llogaret del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia que neix al S de la població.
La serra de l’Almúnia 1 009 m alt, situada alS del llogaret, és termenal dels municipis de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp
Graus
Aspecte de la plaça Major de Graus
© CIC-Moià
Municipi de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça que s’estén a la vall mitjana de l’Éssera i a la vall baixa de l’Isàvena.
La vila grausins , centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça Els abats de Sant Victorià d’Assan discutiren amb…