Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Espluga de Fet
Despoblat
Despoblat del municipi de Viacamp (Baixa Ribagorça), al sud-oest del poble de Fet, esmentat ja el 1048.
pic d’Aneto

El massís de la Maladeta, amb l'Aneto al fons, al centre
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de…
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…
el Baix Cinca

Comarca de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment…