Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Tor-la-ribera
Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…
Visalibons
Vista del poble de Visalibons
© Carolina Latorre Canet
Poble
Poble del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al SE del massís del Turbó.
La seva església Santa Maria és annexa de la de Vilacarle, municipi del qual depengué al segle XIX Prop seu hi ha, aturonada a 1163 m alt, l’ermita de Sant Sadurní
Cercuran
Veïnat
Veïnat del poble de les Viles de Turbó, del municipi de Tor-la-Ribera (Ribagorça).
Magarrofes
Caseria
Caseria del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), a l’esquerra del barranc de Vilacarle.
Roperós
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall de Lierp (Baixa Ribagorça), al límit amb el municipi de Tor-la-rribera.
les Viles de Turbó
Poble
Poble (1.369 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al vessant sud-occidental del massís del Turbó.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Al segle XIX formà part del municipi de Vilacarle Vora la carretera de Campo a la Pobla de Roda hi ha el balneari de les Viles de Turbó , en activitat
la Torre
Caseria
Caseria del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), en un coster que domina la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle.
Vilacarle
Vista del poble de Vilacarle
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (970 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al S del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovarra.
Fou cap del municipi el qual es deia Vilacarle i Santanulla al segle XIX De la seva església parroquial Santa Maria depèn el poble de Visalibons
Santa Maria d’Ovarra
Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per…