Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
la Creu del Sud
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Centaure i de la Mosca.
Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó
serra del Corredor
![](/sites/default/files/media/FOTO/A069200.jpg)
Serra del Corredor des de Dosrius, al Maresme
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la Serralada Litoral Catalana que limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.
Parallel a aquesta serra, més prop de la costa, es dreça el Montalt 595 m alt entre ambdues serres, que formen l’anomenat massís del Corredor , de constitució granítica, i que s’uneixen pel coll del Bruc i la creu de Rupit, s’encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d’Argentona Prop del cim culminant 657 m alt, punt on es parteixen els vessants litorals rieres d’Argentona i d’Arenys, de la Tordera rieres de Vallgorguina i de Trentapasses i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor A ponent, aturonada a 435 m alt, hi ha l’església parroquial del Far entre el Corredor i…
el Sac de Carbó
Astronomia
Nebulosa fosca situada a la regió SW de la constel·lació de la Creu del Sud.
És a una distància de 170 pc del Sol i té un diàmetre angular d’uns 4°
l’Octant
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Gall Dindi, Tucà, l’Hidra mascle, la Taula, el Camaleó i l’Ocell del Paradís.
L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a…
la Mosca
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Mosca_constellacio.jpg)
Situació de la Mosca
Torsten Bronger (CC BY-SA 3.0)
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Centaure, la Creu del Sud, el Compàs, l’Ocell del Paradís, el Camaleó i la Quilla.
Conté 60 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha una dotzena de magnitud 3 i 4 L’astre principal, α Muscae , és un estel de magnitud visual 2,94, situat a una distància de 365 anys llum
Acrux
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Creu del Sud, el quinzè més brillant de l’esfera celeste (magnitud visual aparent 0,9), a una distància de 281 anys llum.
És a la seqüència principal i pertany a la classe espectral B l
Teià
Teià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, estès al vessant sud-occidental de la serra de Sant Mateu fins prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…
Tarrés
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099639.jpg)
Tarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà Limita amb el terme de la Conca de Barberà de Vimbodí al SE, i amb els garriguencs de Fulleda al N i Vinaixa a l’W El poble de Tarrés és l’únic nucli de població del terme El territori d’aquest municipi és accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat tossal de Ràfols al NW, 659 m la serra de Vilobí, a llevant, 675 m Es troba a la divisòria d’aigües entre el Segre —al sector septentrional hi ha la capçalera de la vall dels…
Bellaguarda
![](/sites/default/files/media/FOTO/A059478.jpg)
Vista del poble de Bellaguarda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sud de la comarca, que s’estén a la dreta de la capçalera del riu de la Cana, afluent de l’Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori…
Argentona
![](/sites/default/files/media/FOTO/A103331.jpg)
Capçalera de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la vall mitjana de la riera d’Argentona, als vessants sud-est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…