Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
Potala

Vista de Potala
Palau
Palau de Lhasa, al Tibet, antiga residència del dalai-lama, damunt un turó que domina la ciutat.
Brahmaputra
Riu
Riu del Tibet, l’Índia i Bangladesh (2.900 km de longitud; 939.000 km2 de conca).
Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…
Cho Oyu
El Cho Oyu, cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i la Xina (8 189 m).
Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954
Lhotse
L’Himàlaia, amb el cim de l’Everest al fons i el del Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central (8 501 m), el quart més alt del món, a la frontera entre el Nepal i la Xina (Tíbet).
Fou escalat per primera vegada pels suïssos EReiss i FLuchsinger 1956
Lhasa

Ciutat vella de Lhasa, Tibet
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Tibet, que constitueix actualment un zizhiqu dins la regió del Sud-oest de la Xina.
És situada a 3 650 m d’altitud, a la vall del riu Kichu, afluent del Brahmaputra Centre religiós del lamaisme, hi residí el dalai-lama fins el 1959, que hagué de fugir de resultes de la pressió xinesa Domina la ciutat un turó on hi ha el gran palau Potala del dalai-lama s XVI El temple de Jo-khang veritable catedral de Lhasa és un dels més antics del Tibet s VII-VIII Als voltants de la ciutat hi ha diversos monestirs budistes Se'n destaca el de Sera i el de Desprung el monestir de Galdan, el més important de l’orde dels gelukha , fou destruït, juntament amb molts altres monuments, durant la…
Shisha Pangma
Muntanya
Muntanya del Tibet, a la frontera amb el Nepal i al N de Kàtmandu (8 013 m).
Catorzena altura del món, fou assolida el 1965 per una expedició de xinesos i tibetans
Transhimàlaia
Serralada
Sistema muntanyós del Tibet.
Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid
els Dracònids

Els Dracònids (2011)
© Francesc Pruneda / Astronomia des de l'Empordà
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la constel·lació boreal del Dragó.
És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946
cometa de Hyakutake
Astronomia
Cometa descobert el 30 de gener de 1996 per Yuji Hyakutake (C/1996B2), a la constel·lació de Libra.
El cometa es trobava a 270 milions de quilòmetres de la Terra, però s’hi adreçava quasi directament passà força a prop de la Terra, a una distància mínima d’uns 14 milions de quilòmetres el 24 de març de 1996 La inclinació del seu pla orbital fou de 54,5° i la seva cua arribà a tenir una llargada en el cel de fins 80°-100°, tot i que no fou tan brillant com la del cometa de Hale-Bopp Poc després del seu pas pel periheli el 24 de febrer de 1996, SOHO detectà el cometa en el camp del coronògraf LASCO, i descobrí una tercera cua La cua en qüestió era curta i romangué alineada en la direcció del…
l’Escorpió
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre el Serpentari i l’Escaire.
Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via Làctia travessa la regió…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina