Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Cigne
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est de la Lira i al nord de la Guineueta.
Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda…
la Creu del Nord
Astronomia
Agrupació dels estels més brillants de la constel·lació del Cigne.
Cefeu
Astronomia
Constel·lació boreal, al nord del Cigne i a l’est del Dragó.
L’estel més brillant és de magnitud 2
el Llangardaix
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Cigne, Cefeu, Cassiopea, Andròmeda i Pegàs.
Conté pocs estels el principal, α Lacertae , és de magnitud aparent visual 3,85, pertany al tipus espectral A0 i és a una distància de 91 anys llum
la Lira
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, el Dragó, el Cigne i la Guineueta.
L’estel principal, anomenat Vega , es un dels més brillants del cel boreal, té una magnitud aparent visual de 0,0 i és situat a una distància de la Terra de 81 parsecs Aquesta constellació conté la nebulosa planetària NGC 6720 M57, d’aspecte anular molt característic
la Guineueta
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Lira, el Cigne, el Pegàs, el Dofí i la Sageta.
Conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta L’estel principal, α - Vulpeculae , és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum
Deneb
Astronomia
Estel principal de la constel·lació del Cigne (magnitud visual aparent 1,25), a una distància de 1 630 anys llum.
És un supergegant blanc i pertany al tipus espectral A 2
el Pegàs
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Guineueta, el Cigne, el Llangardaix, Andròmeda, els Peixos, Aquari, el Cavallet i el Dofí.
Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda