Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Lisitea
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1938 per S.B. Nicholson
.
Té un diàmetre d’uns 30 km, un radi orbital d’11720000 km, i un període orbital de 259,2 dies
els Lírids
Astronomia
Eixam de meteorits el punt radiant dels quals és a la constel·lació de la Lira.
Té lloc anualment la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d’abril El cos progenitor dels Lírids d'Abril és el cometa C/1861 G1 Thatcher
la Lira
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, el Dragó, el Cigne i la Guineueta.
L’estel principal, anomenat Vega , es un dels més brillants del cel boreal, té una magnitud aparent visual de 0,0 i és situat a una distància de la Terra de 81 parsecs Aquesta constellació conté la nebulosa planetària NGC 6720 M57, d’aspecte anular molt característic
els Leònids
Astronomia
Eixam de meteorits el punt radiant dels quals és a prop de l’estel ζ-Leonis.
Aquests meteorits provoquen, cap al 15 de novembre de cada any, una pluja d’estels, que, encara que actualment és feble, fou molt espectacular els anys 1799, 1833 i 1866 El cos progenitor dels Leònids és el cometa 55P/Tempel-Tuttle
Leda
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1974 per Charles Kowal.
Té un diàmetre d’uns 20 km, un radi orbital d’11 094 km i un període orbital de 239 km
cometa Kohoutek
Astronomia
Nom d’un cometa descobert el 1973 per L.Kohoutek des d’Hamburg.
Per primer cop en un cometa, hom hi detectà la presència d’aigua ionitzada, a més de grups OH, CH i HCN Fou observat per l’estació orbital Skylab i per d’altres satèllits artificials
Jàpet
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1671 per G.D.Cassini.
Té un diàmetre d’uns 1 440 km, una densitat d’1,1 g/cm 3 , un radi orbital d’uns 3 560 km, i un període orbital de 79,33 dies La característica més rellevant de Jàpet és l’elevada albedo 0,5 de la cara exterior al moviment orbital i la baixa albedo 0,04-0,05 de la cara interior a aquest El material de la cara més fosca podria provenir de l’interior de Jàpet
Janus
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1966 per Audouin Dollfus.
Té unes dimensions semidiàmetres de 110 × 100 × 80, un semieix gran de 151 500 km, i un període orbital de 0,695 dies Descriu, pràcticament, la mateixa òrbita que un altre satèllit de Saturn, Epimeteu, amb el qual intercanvia periòdicament les posicions a causa de la interacció gravitacional mútua
Centaure
Astronomia
Constel·lació austral al nord de la Creu i a l’est de la Vela.
Té 270 estels visibles a ull nu, dos d’ells de primera magnitud α- centauri sistema binari, acompanyat d’un tercer element, a 10 000 unitats astronòmiques d’ell, anomenat Pròxima del Centaure , el qual és l’estel més pròxim al Sol, a 4,26 anys llum i β El cos anomenat Omega Centauri és un cúmul d’estels més de 6 000 estels en un cercle de 20’ de diàmetre, el més pròxim al Sol 16 400 anys llum, que conté una important font de radioones NGC 5 128