Resultats de la cerca

Té un diàmetre d’uns 80 km, un període de revolució al voltant de Júpiter d’uns 260 dies, i l’òrbita té un semieix major de 1 174×10 4 km

L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l’ aberració de la llum

Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Delphini , és un estel nan blau de magnitud visual 3,86

Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…

És un supergegant blanc i pertany al tipus espectral A 2

El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…

Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó

La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar

És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia