Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
núvols de Magalhães

Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i a una…
Dione

Dione vist des de la sonda Cassini/Huygens, amb el satèl·lit Mimas al seu darrere
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la…
Eros
Astronomia
Asteroide número 433 del catàleg, descobert per Witt des de Berlín el 1898.
La seva òrbita té una excentricitat de 0,22 i el seu període de revolució és de 643 dies És el primer asteroide que hom conegué amb una òrbita parcialment interior a la de Mart objectes Amor La seva distància mínima a la Terra és de 22 milions de km, i per això hom l’aprofita per a mesurar la parallaxi solar La seva brillantor presenta variacions periòdiques, amb un període de 5h 16 min que correspon al seu període de rotació al voltant del seu eix menor Té una forma allargada, amb unes dimensions de 36 × 12 km
cometa d’Encke
Astronomia
Cometa descobert per P. Méchain el 17 de gener de 1786.
Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets rotacionals Hom el relaciona amb l’…
cometa de Halley

El cometa de Halley
© Corel
Astronomia
El cometa periòdic més cèlebre.
Fou el primer cometa del qual hom predigué el retorn Té un període d’uns 76 anys i és visible a ull nu quan és pròxim al periheli L’excentricitat de l’òrbita és de 0,967, i té una inclinació de 162° 12´ 55´ El 1705 E Halley constatà que els cometes apareguts els anys 1531, 1607 i 1682 eren el mateix, i en predigué encertadament la tornada per al 1758 En l’aparició de 1910, es produí un cert pànic, perquè hom preveia que la Terra travessaria la cua del cometa, però, bé que succeí així, el fet només provocà alguns fenòmens òptics Durant l’aparició de 1985-86, diverses…
Ganimedes
Astronomia
El més gran i més brillant dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 1610.
El diàmetre és de 5 256 km, per la qual cosa és el satèllit més gran del sistema solar el radi orbital és de 1 070×10 3 km, té una massa 2,2 vegades superior a la de la Lluna i hom el podria veure a ull nu si la gran brillantor de Júpiter no en pertorbés l’observació El període de rotació, de 7,15 dies, coincideix amb el de revolució entorn de Júpiter és, doncs, un cas de rotació capturada , com el de la Lluna És molt probable que Ganimedes tingui atmosfera Hom suposa que l’escorça superficial d’aquest satèllit és formada principalment per glaç, i que les zones més…
Lluna

Aspecte de la Lluna
© NASA/JPL/USGS
Astronomia
Únic satèl·lit natural de la Terra.
Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…
els Tres Reis
Astronomia
Nom que hom dóna a tres estels alineats, relativament brillants, que pertanyen a l’Orió, situats a les regions mitjanes de la constel·lació i que hom considera que dibuixen la cintura de la figura mitològica que correspon a la constel·lació.
Per aquest motiu són conegudes també amb el nom de Cinturó d’Orió Un altre nom que reben, sense cap relació amb la figura mitològica bàsica, és el de les Tres Maries
Alkaid
Astronomia
Estel de l’Ossa Major, de magnitud 1,9, a una distància de 160 anys de llum.
Pertany a la classe espectral B 3 Hom l’anomena, a vegades, Benetnasch
Rea

Imatge de Rea presa pel Voyager 1 el 1980
Crèdits: NASA / Calvin J. Hamilton
Astronomia
Satèl·lit de Saturn descobert per G.D.Cassini el dia 23 de desembre de 1672.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 527 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,001, i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 0,3° El període de revolució sideral és de 4 dies, 12 h, 25 min, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Rea és de l’ordre de 1 530 km Quan Saturn és en oposició hom observa Rea com un astre de desena magnitud Les fotografies transmeses a la Terra pel Voyager I hi han mostrat l’existència de nombrosos cràters d’impacte A més, el seu hemisferi anterior és brillant i llis…